21.
Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius / profe o professor?
Font
Fitxes de l'Optimot
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
|
22.
Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en [...]
|
23.
Abreviatures i sigles més habituals: I
Font
Fitxes de l'Optimot
'ensenyament secundari: IES
institut de batxillerat: IB
institut de formació professional: IFP
instrucció [document]: I
intendent, intendenta: int., IT
intendent major, intendenta major: int. m., ITM
interès: int.
interfase multimèdia d'alta definició (high-definition multimedia interface): HDMI
interí [...]
|
24.
Formació de mots: el truncament en compostos cultes / fisioterapeuta o físio?, biblioteca o bíblio?
Font
Fitxes de l'Optimot
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
|
25.
Formació de gentilicis
Font
Fitxes de l'Optimot
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana
-enc -a: reusenc -a
-er -a: felanitxer -a
-ès -esa: pallarès -esa
-í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons [...]
|
26.
Abreviatures, sigles i símbols: cursiva
Font
Fitxes de l'Optimot
tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús metalingüístic. Per exemple:
l'abreviatura pg. equival al mot passeig
Sigles
Una sigla s'ha d'escriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que s'escriu en cursiva (perquè es tracta d'una denominació estrangera o per altres qüestions convencionals [...]
|
27.
Traducció de sigles i acrònims
Font
Fitxes de l'Optimot
En una traducció, les sigles i els acrònims formats en la llengua d'origen plantegen el dubte de com tractar-los en la llengua d'arribada.
Com a criteri general, s'han de respectar les sigles i els acrònims que tradicionalment no s'han traduït, tant si la denominació completa oficial s'ha [...]
|
28.
Formació d'adjectius que indiquen relació amb algun personatge conegut / rodoredià, rodorediana; mozartià, mozartiana; espriuà, espriuana
Font
Fitxes de l'Optimot
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
|
29.
'varen cantar' o 'van cantar'? / 'vem cantar' o 'vam cantar'? / Formació del passat perifràstic
Font
Fitxes de l'Optimot
Per formar el passat perifràstic d'un verb es fan servir les formes auxiliars vaig, vas, va, vam, vau i van seguides de l'infinitiu del verb. Per exemple:
vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar.
En canvi, per formar el passat anterior perifràstic d'un verb es fan [...]
|
30.
Sigla de formació professional
Font
Fitxes de l'Optimot
FP La sigla de formació professional és FP. [...]
|